La falla dona a conéixer d’una forma lúdica a tots els xiquets i xiquetes una visió del món on tots som iguals i junts el formem.
Una forma de dir que no per ser xica t’ha d’agradar el rosa o el blau al ser xic sinó que els pot agradar el morat als dos i no han de sentir-se mal per això. Una manera de vore que no està malament que els xiquets demanen nines per Nadal o les xiques una excavadora. Una forma de fer-los entendre des de menuts, que per molts distints que siguen entre tots i totes alhora, formen un equip amb les habilitats, característiques i defectes de cadascun d’ells i d’elles. I això és allò que els fa millors.
Així, una gran porció de formatge conforma el nostre món, on cadascun d’aquells que estem en ell, busquem sempre com ser més solidaris, bons veïns, bones amigues i, no cal dir-ho, lliures dins del conjunt.
Perquè cada xiqueta i cada xiquet, des de ben menuts, tenen la seua personalitat ben marcada, i són lliures de pensament. I amb eixa llibertat, canvien els rols, els costums i l’habitual, per a sorprendre en els nous plantejaments de futur, d’oci o gustos que van triant.
Podem vore com a un xiquet li agrada tot allò relacionat amb les Falleres Majors; a la xiqueta que vol pilotar avions; al xiquet que juga amb nines o a la xiqueta que fa esclatar petards.
Totes elles i tots ells, són porcions lliures de comportar-se i desenvolupar-se com millor creguen, sempre dins del gran formatge que és la societat que ens acull, fomentant la diversitat i la igualtat entre tots i totes.
